A les meves primeres pràctiques en dit centre, vaig tindre l'oportunitat de realitzar un sociograma a tot el centre per valorar les relacions entre companys. Va ser una part de les meves pràctiques que em va enriquir notablement en la meva formació. En un principi volia fer el meu projecte de les segones pràctiques relacionat amb l'acció tutorial tenint en compte el sociograma Grode, per a millorar les relacions entre els alumnes. Vaig desestimar aquesta opció quan el meu tutor, em va assegurar que aquesta mena de projectes s'efectuaven cada any a primaria, però en secundària mai ningú els ha volgut portar a terme i els professor no valorar dita eina com a eficient o necessaria, sinò com un tramit més a fer cada any.
Al començament de les segones pràctiques es va observar que hi havia molts problemes de relació a secundaria i que s'havia de fer alguna intervenció al respecte. Els mestres de secundària i el meu tutor em van donar l'oportunitat de crear les parelles dels 4 grups de primer cicle de secundaria i un grup de segon cicle de secundària.
Vaig contactar amb la tutora de la UOC i em va respondre que podia canviar la meva proposta, que us deixo al final d'aquesta pàgina.
Realment crec que es una gran oportunitat per la meva formació, ja que degut a l'elevat cost de dit sociograma, no es utilitzat a les escoles o en molts pocs casos i penso que enrequeirà la meva formació enormement.
Deixo a la seguent pàgina, GRODE, un resum de què es i per a què serveix dit sociograma.
1.
Títol del projecte
Col·laboració i assessorament en els PIs drels alumnes de secundaria i
acció tutorial mitjançant el programa Grode.
Assessorament i col·laboració en
l’elaboració, revisió i la implementació dels plans individualitzats dels
alumnes de secundària i organitzar, planificar i crear els instruments
necessaris per a generar i portar a terme una acció tutorial amb els quatre
grups de primer cicle de secundària i un grup de segon cicle de secundària per
a millorar les relacions entre companys.
2.
Descripció del tema del
projecte
La intervenció psicoeducativa va encaminada a:
1. l’orientació i intervenció psicopedagògica a tres alumnes de
secundària que assisteixen a sessions individuals amb el psicopedagog per fer
un seguiment dels seus PI en les àrees de matemàtiques i llengua catalana, així com l’assessorament per a l’elaboració i
la implementació dels plans individualitzats per a dits alumnes.
Els alumnes presenten diferents necessitats educatives, que passem
a comentar:
El primer cas es un alumne de segons de ESO, amb un trastorn greu
de desenvolupament i problemes de conducta, que s’acaba d’incorporar aquest
curs al centre, aquest alumne presenta un nivell curricular de tercer o quart
de primària.
La segona es una alumna de segon d’ESO amb problemes
d’aprenentatge derivats d’una situació sociofamiliar desestructurada amb greus
problemes econòmics que provoquen problemes de motivació, autoestima i baix
rendiment acadèmic.
El tercer es un alumne de quart d’ESO amb desmotivació i problemes
de conducta que se li prepara per accedir a un PQPI de cuina. Dit alumne l’any
passat se li va oferir l’oportunitat d’entrar a l’aula oberta, va acceptar però
no va durar gaire en dit aula, ja que no va respectar les normes de
funcionament i va presentar greus problemes de conducta i conductes
disruptives, fet que va provocar la sortida de l’aula oberta i l’entrada de nou
en el seu aula de referència, aquest fet no va agradar ni a l’alumne, ni als
seus companys, ni a molts professor.
2. Organitzar, planificar i crear els
instruments necessaris per a generar i portar a terme una acció tutorial amb
els quatre grups de primer cicle de secundària i un grup de segon cicle de
secundària per a millorar les relacions entre companys, utilitzant les dades
que ens ofereix el programa GRODE que vam portar a terme en el Pràcticum I.
3.
Supòsits teòrics del
projecte.
Aquest
projecte es fonamenta en l’assessorament
i col·laboració en l’elaboració, revisió i la implementació dels plans
individualitzats dels alumnes de secundària i organitzar, planificar i crear
els instruments necessaris per a generar i portar a terme una acció tutorial
amb els quatre grups de primer cicle de secundària i un grup de segon cicle de
secundària per a millorar les relacions entre companys.
En
dit projecte ens referim a la necessitat de guiar la nostra intervenció sobre
el P.I. de dits alumnes, per la qual cosa ens veiem obligats a definir que és,
Pla Individualitzat, més conegut amb el nom de PI.
El
PI apareix a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig de l’educació.Un PI és una
eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta
a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
La
presa de decisió que un alumne/a cursi amb PI és una mesura d’atenció a la
diversitat, de caire excepcional, tant en quant no es planifica per a tot
l’alumnat d’una escola o un institut. Només pren sentit si es formula de forma
contextual, en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat del centre.
El
pla individualitzat és la planificació educativa personalitzada,
contextual, funcional i concreta
respecte a les capacitats o competències bàsiques del curs, cicle o etapa
educativa, durant un període de temps
determinat, per a un alumne/a, pel qual es considera que les adaptacions
incorporades a la programació general
del grup-classe i les mesures de reforç
o d’ampliació previstes són insuficients
per al seu progrés.
Es
pot elaborar en qualsevol moment de
l’escolaritat d’un alumne/a i en qualsevol etapa educativa, l’educació
infantil, l’educació primària,
l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, a demanda d’un tutor/a o
qualsevol altre/a mestre/a o professor/a
de l’equip docent si identifica que per al progrés d’un alumne/a no són suficients les mesures
d’atenció a la diversitat planificades pel centre en general o per al seu grup-classe en
particular. També pot ser a proposta d’un dictamen d’escolarització.
El
pla individualitzat, l’elabora l’equip de
mestres o de professorat coordinat, pel tutor/a i els professionals que
participen en l’atenció educativa de
l’alumne/a. Si el centre docent ho considera convenient, pot participar-hi
l’equip d’orientació i assessorament
psicopedagògic, altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a, i professionals
d’altres àmbits, com el social o el de la salut. El tutor o tutora és el
coordinador/a responsable de l’elaboració i seguiment del pla, llevat que es
decideixi que la coordinació del pla l’exerceixi un altre mestre/a o
professor/a. També s’ha de comptar amb la participació del pare, mare o
representant legal de l’alumne/a, escoltant-los durant el procés de presa de
decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla i tenint en compte el seu
acord en les decisions finals.
El
pla individualitzat, l’aprova el director/a del
centre docent i hi ha de constar la participació i el coneixement del
pare, mare o representant legal.
La
comissió d’atenció a la diversitat promou les mesures d’informació general,
ajuda i assessorament al tutor/a coordinador/a del pla i a l’equip de
professorat, per a la seva elaboració i aplicació.
En
aquest projecte ens centrem en tres alumnes que presenten diverses
característiques que explicarem breument a continuació:
·
Cas 1:
alumne amb un trastorn greu de desenvolupament amb problemas de conducta. Els
trastorns greus del desenvolupament - que engloben les
patologies de l’espectre
autistic i les psicosis infantils- i els desenvolupaments disharmonics, si be
solen presentar trastorns de comportament de forma secundaria, tenen els seus
problemas psicopatologics principals centrats en la no integracio dels
comportaments de les esferes psicomotores ambl’accio cognitiva en una conducta unificada per la qual
pot respondre un jo diferenciat dels altres.
·
Cas 2.
Alumne amb dificultats d’aprenentatge i motivació derivats d’una situació
sociofamiliar desestructurada. En els ambients socioalment desafavorits i en
les situacions de fortes carències socials, afectives i culturals, molts pocs
elements potencien i afavoreixen l’èxit i l’interés escolar, que poden afavorir
el desinterés familiar respecte a l’aprenentatge escolar dels alumnes, generant
com es en aquest cas una actitud passiva, apàtica i recelosa cap a la
institució escolar.
·
Cas 3.
Alumne amb problemes de conducta. Hem de recalcar que els problemes de conducta
no és una entitat clínica definida. És la manifestació plural i complexa de la
dificultat emocional i relacional d’ajustar la conducta a les convencions
educatives i socials de l’època. Aquests alumnes freqüentment realitzen comportaments
disruptius; aquests comportaments sovint desborden les activitats de l’aula i
del centre i es manifesten a més, en variades situacions.Les seves actuacions
són repetitives i persistents, “esgoten” el professorat i bloquegen la
capacitat de resposta dels diferents implicats.
Són nens amb inestabilitat emocional. No han desenvolupat habilitats socials i reaccionen de manera brusca, provocativa i, pot ser, de manera agressiva. Això provoca rebuig en els companys i, fàcilment, també en els adults, que no saben com relacionar-se amb ells sense caure en conflictes o situacions sense sortida. Sovint apareix l’aïllament social i es senten poc estimats. Actitudinalment, presenten trets com: necessitat de cridar l'atenció, poca tolerància a la frustració, excessiva impulsivitat, poca capacitat d'autocontrol. Aquesta problemàtica s’agreuja si, a més a més, presenten problemes d’aprenentatge.
Són nens amb inestabilitat emocional. No han desenvolupat habilitats socials i reaccionen de manera brusca, provocativa i, pot ser, de manera agressiva. Això provoca rebuig en els companys i, fàcilment, també en els adults, que no saben com relacionar-se amb ells sense caure en conflictes o situacions sense sortida. Sovint apareix l’aïllament social i es senten poc estimats. Actitudinalment, presenten trets com: necessitat de cridar l'atenció, poca tolerància a la frustració, excessiva impulsivitat, poca capacitat d'autocontrol. Aquesta problemàtica s’agreuja si, a més a més, presenten problemes d’aprenentatge.
Hi ha diverses teories en assenyalar que el
desenvolupament i l'aprenentatge humà, són el resultat d'un procés de construcció
conjunt, recollides per Coll i altres (1993,1995,1998), són:
1. L'alumnat va construint els seus esquemes de
coneixement amb les seves experiències anteriors, esquemes que possibilitaran
els nous coneixements. La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és
el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), que delimita el
marge d'incidència, i condiciona el tipus d'ajudes que cal donar, i com i quan
cal retirar-les a mesura que adquireix capacitat d'autonomia.
2. Aquest procés d'ajuda, és el que es coneix com la
metàfora de la Bastida (Brunner). El procés de construcció del nou
aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita a l'alumnat poder
atribuir-li un significat.
3. La interacció entre professor, alumnes, i activitats
d'aprenentatge, a través del diàleg i la negociació, en el que s'anomena
Triangle interactiu, i que identifica a professor, alumne i continguts, com a
elements bàsics i necessàries per a aconseguir l'aprenentatge significatiu
identificat per Aussubel, i citat a Coll (1998).
Per
aquestes raons, el projecte del Pràcticum II, va encaminat a la docència amb
els alumnes amb necessitats educatives que tindrà en compte la zdp i partint
dels coneixements previs dels alumnes i sens oblidar el que C. Coll anomena
triangle interactiu, seguint els acords de la
CADs i en coordinació amb els tutors i demés professionals que envolten
al alumnat.
En relació a l’organització, planificació i creació dels instruments necessaris per a
generar i portar a terme una acció tutorial amb els quatre grups de primer
cicle de secundària i un grup de segon cicle de secundària per a millorar les
relacions entre companys, hem de dir que els objectius son: millorar el clima
d’aula, millora en la relació i en la col·laboració a l’aula per adquirir
millors resultats acadèmics i, aprendre
a valorar els aspectes de col·laborar, comunicar-se bé i treballar en parella.
L’acció tutorial (article 15 del Decret
102/2010, d’autonomia dels centres educatius), que comporta el seguiment
individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de
llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal,
acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal
i la integració social. Per facilitar a les famílies l’exercici del dret i el
deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els
centres han d’establir els procediments de relació i cooperació amb les
famílies previstos a la carta de compromís educatiu, i els han de facilitar
informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de
la Llei d’educació).
L’acció tutorial ha d’incorporar
elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu. En
particular, ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el
grup classe i a la implicació dels alumnes en la dinàmica del centre. L’acció
tutorial ha d’emmarcar el conjunt d’actuacions que tenen lloc en el centre
educatiu, tot integrant les funcions del tutor/a i les actuacions de tots els
agents educatius, especialment dels professors d’orientació educativa.
D’acord amb el projecte educatiu, el
centre ha de concretar els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció
tutorial, així com els procediments de seguiment i d’avaluació, que han
d’esdevenir el referent per a la coordinació dels professors i per al
desenvolupament de l’acció educativa. L'acció tutorial, que s’ha d’incorporar a
la programació anual, ha de tenir en compte el conjunt de l'etapa educativa de
què es tracti.
L'exercici de l'acció tutorial és
responsabilitat del conjunt de professors que intervé en un mateix grup en la
mesura que l’activitat docent implica, a més del fet d’impartir els continguts
propis de la matèria, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge i
l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que
presenten els alumnes. Tanmateix, per coordinar l’acció tutorial el director o
directora del centre ha de designar un tutor o tutora per a cada grup d’alumnes
i un tutor o tutora per a cada alumne o alumna.
Les normes d’organització i funcionament
del centre han de preveure els mecanismes d’acció i coordinació de la tutoria i
el sistema global d’orientació acadèmica i professional als alumnes de l’ESO i
de batxillerat i l’específic que en cada cas escaigui als alumnes
d’ensenyaments professionalitzadors.
És propi del
treball en equip dels tutors la planificació de les actuacions a dur a terme,
amb la col·laboració dels professors especialitzats en orientació, el seguiment
del seu desenvolupament i l’avaluació dels resultats.
El sociograma GRODE del Grup GRODE (Grup de Recerca Orientació i
Desenvolupament Educatiu) és de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El portal està a disposició dels Centres Educatius, Serveis Educatius i personal tècnic d’Educació dels Municipis que participen del projecte de l’Observatori de la violència a les escoles.
En la majoria de centres es porta a terme el projecte en el marc dels Plans Educatius d’Entorn, promoguts per la Generalitat amb col•laboració municipal, i, en altres és per voluntat i implicació municipal, d’alguna institució o dels propis centres.
El portal està a disposició dels Centres Educatius, Serveis Educatius i personal tècnic d’Educació dels Municipis que participen del projecte de l’Observatori de la violència a les escoles.
En la majoria de centres es porta a terme el projecte en el marc dels Plans Educatius d’Entorn, promoguts per la Generalitat amb col•laboració municipal, i, en altres és per voluntat i implicació municipal, d’alguna institució o dels propis centres.
El sociograma és un instrument que
pretén mesurar la dinàmica dels grups socials.
Consisteix en un senzill qüestionari, en el
qual es recullen les preferències de cada persona en les seves relacions
grupals: eleccions i rebutjos i la percepció que té de les preferències
d’elecció i de rebuig de la resta de membres de grup.
A partir d’aquestes dades, es generen un
seguit de valors i índexs, que permeten comprendre les estructures del grup en
el seu conjunt així com la situació individual de cadascú.
4.
Raons de la seva tria,
interès i prospectiva
Les raons que fonamenten el haver escollit aquesta proposta d’intervenció estan relacionat amb el context en que es realitzen les pràctiques de dit preprojecte, ja que es un centre escolar d’educació bàsica de 0 a 18 anys i més concretament en el nivell de primer i segon cicle d’educació secundaria les aules presenten mots problemes de relació entre els alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials que necessiten d’una atenció educativa especial individualitzada que requereix d’una atenció individualitzada. Tres de dits alumnes requereixen d’una atenció més directa e individualitzada tant a dins de l’aula com a fora de la mateixa, que requereix del psicopedagog.
Quan vaig començar el pràcticum I no entenia com es destinaven tantes hores del psicopedagog a la docència, ja que el servei està saturat i n’hi ha molts problemes i projectes a nivell de centre paralitzats per falta de temps i personal, però segon passaven les meves pràctiques vaig adonar-me de la necessitat de fer docència per part del psicopedagog per a donar resposta a dit alumnat. La docència que es porta a terme per part del psicopedagog, es una docència basada en les necessitats educatives més deficients i necessàries per al desenvolupament global e integral de l’alumne, des de les assignatures de matemàtiques i llengua catalana que engloben les necessitats educatives, socials, personals i familiars de l’alumnat, tenint en compte les característiques personals de cada alumne.
Aquest projecte no comença ni acaba amb dit pràcticum. És un projecte que es porta a terme amb els alumnes amb necessitats educatives que no es pot donar resposta des de l’aula de referència i que continuarà durant la escolaritat de dits alumnes a l’escola o dins que les seves necessitats facin necessari aquest projecte.
En quan a l’acció tutorial he de dir que al Practicum I hem va fascinar el sociograma Grode com a eina per a poder treballar a dins de l’aula, però el psicopedagog del centre em va exposar que mai els tutors de secundària havien utilitzat dita eina com a vehicle d’una acció tutorial. Quan he començat les segones pràctiques ha sorgit l’oportunitat de portar a terme aquesta part del projecte encaminat a l’acció tutorial mitjançant Grode i no volia deixar passar aquesta oportunitat.
5.
Subjectes del projecte, nivell
de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
·
El subjecte (o subjectes) és
l’agent educatiu (o agents educatius) objecte de la intervenció psicopedagògica
i el lloc o funció professional des de la qual es fa la tasca d’assessorament.
·
El nivell (o nivells) de la
pràctica educativa en el qual es desenvolupa el projecte: aula-equip, centre,
comunitat.
·
La tria de les dimensions o
variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a les tasques
d’intervenció psicopedagògica implicades en el projecte. Seran útils per a
orientar la tasca assessora i per a codificar i categoritzar la informació. Es
tracta de determinar els factors o categories rellevants en el projecte per a
conèixer, canviar, valorar i/o millorar la situació objecte de la intervenció
assessora.
6.
Bibliografia bàsica
necessària.
1. Instruccions de principi de curs del centres de
secundaria de la Generalitat de Catalunya per al curs 2012-2013, http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPNormativa/OrganitzacioFuncionamentCurs3 recuperat el 1/1/2013.
2. Decret 143/2007,
de 26 de juny. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC
núm. 4915 - 29/06/2007. http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm Recuperat el 3/1/2013.
4. Bronfenbrenner, U.
(1987): La ecología del desarrollo humano. Barcelona. Paidós.
5. Coll, C., Martín, E., Mauri, T., Miras, M., Onrubia, J., Solé, I., &
Zabala, A. (Eds.). (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Editorial
Graó.
6. Coll, César y otros. El constructivismo en el aula.
Barcelona: Graó, 1997
7. Vigotsky, L. S.
(1979): El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona.
Crítica.
11. Materials didàctics del segon cicle de Psicopedagogia.
UOC.Barcelona.
14.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/d238/modul_5/file_1_.pdf
Bloc 2 Proposta metodològica
Aquest pla de treball estarà consensuat amb
els professionals que intervenen a secundària.
La recollida d’informació es portarà a terme mitjançant un quadern
de camp en forma de blogg.
Aquesta intervenció es fonamenta el la legislació vigent sobre les
instruccions de principi de curs del centres de secundaria de la Generalitat de
Catalunya per al curs 2012-2013, així com el Decret 143/2007, de 26 de juny.
Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 4915 -
29/06/2007.
Les fases del pla seran les següents:
1.
Avaluació del nivell actual de coneixements i necessitats dels alumnes.
2.
Concreció amb l’equip educatiu i psicopedagógic dels objectius i continguts
prioritzats en el tercer trimestre per a cada alumneamb PI. Organització,
planificació i concrecció del pla d’acció tutorial .
3.
Col·laboració en l’execucció del pla d’acció tutorial. Col·laboració en la revisió, concrecció i
renovació dels PI dels alumnes.
|
||||||||||||||||||||||||
No hay comentarios:
Publicar un comentario